Cap a Ayacucho! Participació en el curs per a joves voluntaris i gran canvi de plans!!

A Huaraz ja m'hi començava a sentir com a casa. Ja començava a conèixer la gent i m'encantava poder anar pel carrer i saludar aquí i allà!
Però... arriba el dia de marxar, ja que el dia 4 d'octubre havia d'estar a la ciutat d'Ayacucho. Per arribar-hi calia passar pel Lima i això significava un llarg viatge de bus!

Així fou com arribo a Ayacucho, lloc on m'hi he d'estar durant dos mesos fent el projecte de cooperació.

Ayacucho s'anomena la ciutat de les esglèsies! En té 33!! I és coneguda per la seva Setmana Santa i també pel seu carnaval! És una ciutat amb molta cultura i molt folklore! M'agrada passejar-m'hi! Realment la trobo una ciutat poc turística, però molt maca! Té una bonica plaza de armas i carrers peatonals plens de vida! Recomanable de visitar!








Com que en projecte m'hi estic dos mesos, la meva funció és coordinació de tots els voluntaris participants i alhora organització d'activitats pels nens de l'orfanat Urpi. Tots els voluntaris viurem a casa de la senyora responsable del projecte.






Per poder encarregar-me de la coordinació, em proposen arribar una setmana abans que comenci el projecte per fer un petit curs.
Per tant, jo arribo una setmana abans que la resta de voluntaris, però el que passa és que no hi ha curs, perquè en els mesos d'octubre i novembre quasi no hi ha voluntaris i la tasca de coordinació és molt fàcil. Per aquest motiu, la Lorena, persona encarregada del projecte, em proposa que participi en un curs que munten unes noies de bulgaria pels joves d'Ayacucho. Aquest curs està encarat a apropar el voluntariat als joves i animar-los a participar en projectes. Com que elles fan el curs en anglès, jo estic de suport per traduir al castellà.


És un curs d'una setmana basat en dinàmiques per fomentar el treball en grup dins del marc del voluntariat.




Les dues noies de Bulgària hi posen tot el seu entusiasme i els joves participen activament! Diuen coses molt interessants!
Alguns d'ells, ben joves, ja venen al curs amb els seus fills petits!



L'últim dia, algunes noies del curs es vesteixen com unes típiques ayacuchanes i ens ballen els balls tradicionals!!







Al acabar, tant sí com no, ens fan posar les faldilles i els barrets!!






Fem un sopar de cloenda del curs on també ve l'alcalde de la ciutat i ens entrega a cadascú un diploma!


Realment aquests joves són gent molt i molt maca! Ràpidament ens agafem confiança i em demanen que els faci classes d'anglès! Jo encantada de poder-los donar un cop de mà!

En canvi, amb la Lorena, la relació és molt tensa i incòmoda. Ho intento del dret i del revés, però la comunicació és complicada... i sí... tristament ho és fins a tal tal punt que, després d'una intensa xerrada em rendeixo. Em rendeixo fins a tal punt que decideixo deixar el projecte. Encara no l'he començat, però valoro la relació durant aquesta setmana i... veig que, tot i que em sap un greu increïble, el millor és marxar d'Ayacucho. No és positiu ni per ella ni tampoc per mi. Estar dos mesos malament no val la pena... Així doncs, dolguda, ja que venia amb molt d'entusiasme pel projecte, simplement faig la motxilla altra vegada i me'n vaig a un hostal.
La situació és tant tensa que prefereixo no quedar-me a dormir cap dia més a casa seva. Em sap molt greu pels joves, ja que amb ells tinc una bonica relació... i els havia promès les classes d'anglès...

Arribo a l'hostal un xic desconcertada i perduda... Em pregunto què faig? On vaig? Tenia previst estar dos mesos aquí... on tenia el lloc on dormir i el menjar pagats... I faig un altre projecte?

En aquestes situacions extremes la família sempre és la millor per proposar solucions i... sembla que un amic de la família té un projecte en una escola d'Abancay!

Uauu!! Quina casualitat! Abancay és ben aprop d'Ayacucho!! Llavors... em plantejo més serenament tot plegat i ho intento mirar positivament.
- Segurament a tot arreu hi poden haver persones amb qui un no s'hi entèn... He tingut la mala sort de que ella fos una d'aquestes... ja que realment la resta de gent del Perú que fins ara he conegut són gent encantadora!! Llàstima, què s'hi pot fer?
- Potser una cosa no surt, perquè n'hi ha una altra que pot sortir millor... Per tant, cal ser valent per afrontar els canvis i saber agafar-los amb la mateixa energia i il·lusió!

Així doncs, canvi de plans! Em decideixo trucar a la persona responsable d'Abancay. Realment sembla molt maco i que hi puc anar quan vulgui!! Genial doncs!!

Decideixo estar tres dies més a Ayacucho per acomiadar-me dels joves. Quan els explico que marxo no s'ho creuen!! Però m'entenen i em cuiden molt i molt fins el dia que marxo! Una passada de macos!