Al marxar de casa de la coordinadora busco un hostal on dormir. Decideixo que vull estar almenys tres dies més a Ayacucho per també tenir temps d'acomiadar-me dels joves i visitar un xic els voltants de la ciutat.
La propietària de l'hostal és una senyora gran i encantadora i aviat ens entenem. Li pregunto si prepara esmorzars i em diu que sí. Així és com, amb un cafè amb llet a les mans comencem una llarga, interessant i bonica conversa sobre el terrorisme. Ella també té un cafè a les mans i fem durar l'esmorzar dues hores ben bones.
La conversa és entranyable, ja que ella va viure de primera mà tot el conflicte! Jo estic emocionada, ja que el conflicte és molt recent i molt poca gent en parla, ja que hi ha un gran ressentiment i desconfiança. Aquesta senyora, però m'endinsa a l'explicació i quasi que viatjo en el temps! Els ulls li xispegen i té els sentiments a flor de pell. Quasi que sento que revisc el moment aquell i m'horroritzo i se'm posa la pell de gallina! El que m'explica és increïble! La realitat supera la ficció! Com ella diu: fué atroz!
Ella estava estudiant a la universitat per ser educadora social. Més d'una vegada la van dur a comissaria i la van tenir detinguda durant hores; els militars de l'exèrcit van entrar a casa seva, li van trencar totes les portes i la van estar apuntant amb una pistola a ella i als seus fills petits; per tonar a casa havia de córrer pel carrer tot esquivant les bales... Moltes vegades repeteix que no sap com està viva!
I afegeix que varen matar a molta gent, però que també molta es suicidava, ja que no podia aguantar la situació. Molts dels suicidis eren noies, ja que moltes d'elles havien estat violades diverses vegades!
Us intento explicar resumidament què és el que va passar, ja que jo havia llegit un xic, però la informació no sempre és objectiva i... jo tenia una idea una mica equivocada de com havia succeït. En canvi, després d'haver-ho escoltat de primera mà, crec que sóc més capaç de reflexar la realitat.
M'agradaria, però, començar el relat amb una frase que vaig llegir referida al conflicte, ja que la trobo molt encertada:
" El arte se nutre de realidad para luego transformarla. Aquí, la realidad supera al arte y nos transforma sin necesidad de artificio"
L'any 1980 a la ciutat d'Ayacucho va sorgir un moviment liderat per Ismael Guzmán basat en el comunisme. Seguia les idees de Mao amb el propòsit d'implantar-les al Perú. Al mes de maig comencen les primeres accions armades del Partit Comunista del Perú, conegut amb el nom de Sendero Luminoso. Als pobles foren assassinats els alcaldes i tota la gent que no volia cooperar en el nou moviment. Es varen bombardejar comissaries de policia i centrals elèctriques.
El govern va respondre enviant tropes armades que van actuar també brutalment desencadenant una guerra civil en la que quasi setanta mil persones van morir o desaparèixer. Sembla ser que l'exèrcit fou quasi pitjor que el Sendero Luminoso. Actuava i matava de manera desfrenada i abusava de dones i nens sense cap tipus de selecció. Ismael Guzmán era professor de la universitat d'Ayacucho i va escampar les seves idees i va reclutar molts estudiants. Per això, molts estudiants foren assassinats per l'exèrcit només pel fet d'anar a la universitat!
La situació va canviar el 1992 amb la captura i condemna a cadena perpètua d'Ismael Guzmán, ja que ràpidament també van caure els altres dirigents del Sendero Luminoso i això comportà la disminució i paral·lització de les seves activitats.
Sembla que actualment encara queda un petit grup actiu a la zona de la selva i que últimament també s'ha barrejat amb el narcotràfic, ja que fan l'intercanvi de droga per armes.
Avui en dia encara hi ha molta informació desconeguda i incerta sobre el conflicte i, per això, es va crear l'anomenada Comisión de la Verdad y la Reconciliación que estan recopilant informació, escrivint i investigant sobre el que va passar.
A Ayacucho hi ha el Museo de la Memoria on hi ha una exposició de fotografies i també una explicació.
A més, aquest és el lloc on es reuneixen cada mes les persones que formen part de l'associació ANFASEP: Associación Nacional de Familiares Secuestrados, Detenidos y Desaparecidos del Perú, ja que encara hi ha molts cossos desapareguts i, per tant, moltes famílies s'han associat per intentar trobar-los.
Visito el museu i la senyora que fa de guia també m'explica molt bé el conflicte. Segons ella i molts altres ayacuchans, la Comissión de la Verdad no és gaire de fiar perquè no explica les coses manera objectiva, ja que la gent que en forma part, ha estat seleccionada pel govern... Així que ja us podeu imaginar la manipulació...
Si algú està interessat, la senyora em va recomanar dos llibres que tracten el conflicte:
- Muerte en el Pentagonito
- Abril Rojo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada