El Maarten té un amic alemà que viu a la ciutat, el Thomas! Ell treballa en una empresa de turisme, per tant, el primer dia ens fa un xic de guia. Realment la ciutat és molt maca; val la pena de veure. Tots els carrers són empedrats, la catedral és molt bonica... Jo que sóc una mica anti-turisme... Sí, he de reconèixer que, de vegades, hi ha llocs turístics que no es poden deixar perdre!
I sabeu què?? Sabeu quin dia és el 17 d'octubre? Doncs és l'aniversari de la meva mare! I clar... sóc un xic lluny per celebrar-lo, però a la plaça fan una exposició sobre l'idioma quechua i tinc una idea: Faré un cartell de felicitació en català i en quechua i que la feliciti la gent del Perú! Tot de dones amb la seva autenticitat peruana!!
T'havien felicitat mai des de tant lluny? I gent tant autèntica? No, oi?? jaja
MOLTES FELICITATS MARE!! Una abraçada ben grossa!
Em veig obligada a escriure aquest dia (encara que tard perquè ho has penjat amb retard) ara que tots els seguidors del blog ja saben el dia del meu aniversari. Vull que quedi constància de la il.lusió que em va fer rebre una felicitació (cal remarcar que la vaig veure a primera hora del matí del dia del meu cumple, quan em vaig llevar a Sevilla a punt de celebrar el dia lluny de la família) tant i tant original. Realment ningú m'havia felicitat des de tant lluny (perquè Noruega queda molt i molt a prop ara) i de forma tant original. Apuntat un deu!!! Maria aquesta vegada t'has superat en ORIGINALITAT. Moltes moltes gràcies!!!!
ResponEliminaAmb tantes novetats al blog, m'ho he tingut de repassar per trovar on era el nom del hostel tant i tant acertat: "LA RESBALOSA". Realment amb el terra moll deu ser tal qual. Molt ben trovat.
ResponEliminaGenials les fotos des de la part més alta i amb les llums enceses!!!
Guauuu neni! Quina entrada més xula! M'has emocionat a mi doncs imagina't a ta mare!
ResponEliminaQuina ràbia lo de la Lorena, però a veure si aquest projecte de l'escola t'hi trobes bé, que segur que sí! Un petó enorme!