Les carreteres de la serra, de l'interior, són realment males carreteres. Molt estretes, totes sense asfaltar... Per tant, una distància que en kilòmetres pot semblar curta, en temps d'autobús acaba sent molt llarga. Així doncs, d'Ayacucho a Andahuaylas tinc 12 hores de bus. Ja m'estic començant a acostumar a aquests llargs trajectes...
Surto ben d'hora al matí per arribar cap a mitja tarda a Andahuaylas.
El trajecte de bus és realment dels més durs fins ara, ja que el bus és rudimentari cent per cent. Us explicaré una anècdota perquè entengueu que us vull dir quan dic rudimentari.
Jo m'he comprat el primer seient, per tant, estic asseguda a la primera fila del bus i amb un senyor al meu costat. Just al costat del senyor, al passadís, hi ha un forat immens (que cal saltar per entrar al bus), ja que a sota hi ha el motor i aquest s'escalfa tant que ha desfet el terra del bus. Fins aquí, ok, cap problema; saltem el forat i llestos. Però el tema és que quan portem unes dues hores de trajecte, començo a sentir una olor molt forta, com tòxica, com de plàstic cremant-se. Bé, no hi faig molt cas però penso: Jolín com això sigui durant 12 hores acabaré marejadíssima! Per tant, al cap d'una estona opto per comentar-li al senyor del costat i preguntar-li si sap que coi és l'olor... I sabeu què?? Doncs que el senyor llavors s'adona que la bossa de plàstic que porta als peus (una bossa immensa de plàstic dur i plena de blat de moro i també amb tota la seva roba) doncs que s'està cremant!! Tot el blat de moro torrat i la seva camisa en flames!! Ostres quin ensurt!! Cridem a un del responsables del bus i... ni cas! Quasi que se'n riu i li diu que clar, que prop del motor el terra s'escalfa!! Flipeu!! Molt bé, doncs ja ens tens la resta del viatge amb els peus ben aixecats i sense tocar a terra perquè el terra crema!!
I damunt del bus hi porten tots els paquets que us pugueu imaginar. Des de cadires de fusta a coliflors, passant per sacs i bosses...
A més, hi ha un tram de carretera que estan arreglant i llavors cal que esperem una hora per poder passar...
I durant aquesta estona aprofito per fer algunes fotos del bus perquè us en pugueu fer una idea!
La bona cosa d'aquest trajecte és que conec a al Mauro (italià que viu a Suïssa) i al Maarten (holandés). El bus fa una parada per dinar i com que els tres ja ens hem clixat com a únics turistes al bus, doncs seiem junts i compartim taula. Ells també van a Andahuaylas i el Maarten també té previst quedar-se un dia per anar a la Laguna. El Mauro, en canvi, vol anar cap a Cuzco, ja que té poc temps.
Força més tard del previst, però finalment arribem a Andahuaylas. Decidim anar els tres a buscar un hostal i també sopem junts. Molt bé! Són molt macos! Penso que he tingut molta sort de trobar-me'ls.
L'endemà el Mauro ja marxa i el Maarten i jo agafem una combi per anar fins les runes de Sondor i després a la Laguna Pacucha. Les dues coses estan relativament aprop i no trobem cap turista!
La meva idea inicialment era anar d'Andahuaylas a Abancay i ja començar al projecte. El projecte d'Abancay consisteix en col·laborar en una escola d'educació especial. Els voluntaris viuen tots junts en un pis damunt l'escola. Aquesta escola la va fundar l'Amadeu Clausó (de la Seu d'Urgell i conegut llunyà de la família). Truco a l'Amadeu, molt amable i molt maco i em dóna el telèfon de la Celsa, l'administrativa de l'escola i amb qui m'he de posar en contacte. Truco a la Celsa, li explico la situació i em diu que en aquest moment no hi ha lloc al pis, però que tranquil·la que ja em faran un lloc.
Però... ja habituada als canvis de plans, decideixo fer un altre canvi de plans i anar primer a Cuzco!
I això per què? Doncs perquè si mireu el mapa i situeu Cuzco veureu que està en la mateixa direcció que Abancay, però una mica més lluny.
El tema és que abans de marxar del Perú vull anar a Cuzco i al Machu-Picchu!
La meva idea inicial era deixar-ho pel final, però com que ara al pis no hi ha lloc i, a més, amb el Maarten ens entenem molt bé i ell també va cap allà, doncs pim pam canvi de plans i cap a Cuzco falta gent!
Així doncs, refaig el calendari, compto els dies més o menys necessaris per veure Cuzco i els voltants i li dic a la Celsa que més o menys arribaré a Abancay el dia 24 d'octubre. Li sembla perfecte! Per tant, genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada