El dia 20 de setembre a les sis i mitja del matí ens reuníem al punt de trobada: el Manel, el Carlos, el Yubal, la Gabi, el Luca, la Geonela, el Cosme i jo. Tots amb les motxilles apunt per caminar durant nou dies!
Qui són tots aquests?
- Manel: de Barcelona, corredor i algunes vegades campió de maratons!
- Carlos: també de Barcelona i es dedica a fer reportatges de vídeo!
- Yubal i Gabi: parella d'Israel que han fet la volta a l'Anapurna (Himàlaia)
- Luca: de Huaraz; el guia del trekking i un enamorat de les muntanyes.
- Geonela: també de Huaraz; la cuinera del trekking.
Falta presentar el Camilo, el nostre arriero (encarregat dels burros). Amb ell ens vam trobar directament a Quartelhuaín, ja que va dur els burros fins al primer campament.
Així doncs el grup del trekking estava format per vuit persones: 5 excursionistes, el guia, la cuinera i l'arriero! Com en les grans expedicions!!
Jo mai havia fet una trevessa així! Però clar, per poder caminar nou dies pels Andes... cal portar les tendes per dormir, la tenda per cuinar, la tenda per menjar (ja que amb el fred que fa són necessaries!), el menjar, olles i plats, material... Sort dels burros!! Ells ho carregaven quasi tot i nosaltres només la motxilla amb només l'imprescindible per un dia de caminada. Tot un privilegi poder anar sense pes a l'esquena! Un cop fet el trekking, crec que s'ha d'estar realment molt fort per poder-lo fer portant-s'ho tot un mateix!
Aquest és el mapa de la ruta. On hi ha els números romans són els llocs de campament:
DIA I: De Huaraz a Quartelhuaín en furgoneta
El primer dia consisteix bàsicament en viatge de furgoneta. Quan ens trobem al punt de trobada de Huaraz, la furgoneta ja està tota carrega amb les tendes, el gas, el menjar, etc. Ens espera un viatge llarg, d'unes quasi sis hores per unes carreteres ben i ben estretes! Hem d'anar primer fins al poble de Chiquián, després a Llamac i finalment a Quartelhuaín.
Durant el viatge parem en alguns petits poblets amb mercat:
El trekking és un circular, per tant, l'últim dia hem d'arribar caminant fins a Llamac.
Quan arribem a Quartelhuaín ajudem a descarregar tota la furgoneta i portem totes les coses fins al lloc on muntarem el campament. El cel està ennuvolat i just ens dóna temps per plantar les tendes i tot seguit es posa a ploure.
Primer campament. La tenda lila és la cuina i la vermella el menjador!
Geonela fent el sopar:
Dins la tenda menjador; els primers tes...
Un cop havent sopat, aquells que no teníem son, ens vam quedar jugant a cartes i sabeu què va passar? Doncs que vam sentir un tret (sí, una bala). El guia ens va explicar que era normal, que no ens espantessim perquè feia 12 dies havien matat a dos persones de la zona i que per aquest motiu la gent anava amb armes. Aaaa.... carai! Com que ens va veure cara de preocupats ens va explicar que a la Cordillera del Huayhuash estava dividida en comunitats i que durant el trekking ens aniríem trobam zones de control. A cada zona cal pagar unes quants soles per poder accedir-hi i aquests diners es reparteixen entre la gent de la comunitat. Ells a canvi, s'encarreguen de mantenir els camins. Que calia pagar a les persones de la comunitat ja ho sabíem, ja ens ho havien explicat a l'agència. Però el que no sabíem és que feia dotze dies havien matat a cops i ganivetades a dos dels cobradors d'una comunitat i els havíen robat tots els diners. Sembla que era gent d'una altra comunitat i, per tant, hi havia mal rollo. Perquè cal detallar que la gent de les muntanyes no creu en els bancs i, per tant, van guardant tots els diners d'un any en algun lloc del poble fins que se'ls reparteixen.
Per tant... els havíen robat una bona colla de diners!
Però carai, això d'haver d'anar amb un rifle... Fins al moment, el guia ens va dir que estiguessim tranquils que tan sols debia estar provant l'arma. (molt tranquil·litzant...)
El cas és que a les nou de la nit hi va haver un crit d'alarma: calia anar a fer un rescat. Es veu que el tret havia estat ocasionat per un arriero (portador de burros) d'un altre grup que anava begut. Anava dalt del cavall i entre la pluja i els efectes de l'alcohol el cavall havia relliscat muntanya avall. El cavall mort i ell havia tingut sort i en principi només tenia una cama trencada.
No és podia quedar allà tota la nit! S'hauria congelat! Així que ja teniu al nostre guia i al nostre arriero anant al rescat! Amb cordes i material per poder baixar-lo de la muntanya. Estava a més d'una hora caminant del campament! Van haver de trucar una ambulància perquè el vingués a recollir...
Quan ells van tornar, evidentment, tots nosaltres ja dormíem... O sigui que el trekking ja començà amb aventura des del primer moment.
DIA II: De Quartelhuaín a Carhuacocha
El dia es lleva força clar comparativament amb el mal temps de la tarda anterior.
Així es veia des de la tenda...
Fem un bon esmorzar per agafar energia i comencem el trekking amb una forta i mantinguda pujada amb constants zig-zags fins arribar el coll Cacananpunta (4690m).
D'aquest descendim per la Quebrada Caliente i la Quebrada Wayra que ens durant fins al fons de la vall fins al petit poble de Janca. Aquest és suposadament el campament pel segon dia, però degut al mal rotllo entre comunitats, decidim arribar-nos fins al proper campament que ja sembla més allunyat i tranquil. Per tant, a Janca aprofitem per dinar i continuar el camí.
El Manel i jo ens sentim molt bé de forces i decidim arribar-nos fins a la laguna de Mitucocha que es troba davant dels cims: Ninashanca, Rondoy i Jirishanca. (De dreta a esquerra segons la foto).
Tornem de la laguna i emprenem el camí per atrapar a la resta del grup. Tenim unes vistes espectaculars del Siulá Grande, del Yerupajá grande, Yerupajá Chico, Jirishanca i Carnicero!
Muntem el campament al costat de la laguna Carhuacocha(4140m). Un lloc ben idíl·lic!
DIA III: Carhuacocha- Huayhuash
Ben d'hora comencem a caminar. Durant tot el dia caminem ben aprop de les altes muntanyes i trobem també petits llacs. Passem el coll Siula situat a 4830m i després ja baixem cap al campament situat en un lloc privilegiat, amb boniques vistes als cims Trapecio, Jurau i Carnicero.
DIA IV: Huayhuash- Laguna Viconga
El dia s'aixeca radiant! Cel blau sense cap núvol!Impressionant! Ens toca una etapa molt curteta; de caminar poquet,però ens podem queixar pas de les vistes.
DIA V: Laguna Viconga- Huanacpatay
És el dia que passem pel coll més alt (5000m)! Quan hi som ens enganxa una bona nevada!
A més, com a extra, el Luca ens proposa fer una petita aresta! Genial!! Ens encanta!!
Quan arribem al campament segueix nevant força...
DIA VI: Huanacpatay- Huayllapa
Aquest dia sí que és llarg! El més llarg de tots i, a més, tres de nosaltres ens atrevim a fer un petit cim extra! Arribem fins al poble de Huayllapa, l'únic poble pel qual passem durant tot el trekking.
DIA VII: Huayllapa- Huatiac
Dia tranquil, caminada suau. A destacar que per sopar els faig una truita de patates i ceba!! Mai havia cuinat a tanta altitud!! Surt ben bona!
DIA VII: Huatiac- Jahuacocha
Avui passem per l'últim coll! Ens ajuntem i coneixem a uns nois de Canadà que també fan el trekking!
El lloc de campament és espectacular i quan el sol és pon... una tarda preciosa!
El Camilo té el detallàs de pescar i preparar peix per sopar!! Tot un luxe!
DIA IX: Jahuacocha-Llamac
Ja últim dia de trekking. El dia és lleva radiant i caminem de retorn fins a Llamac. Molt contents ens acomiadem!
Un bus ens porta fins a Huaraz. Estem tots un xic cansats, amb ganes d'una dutxa i també d'un llit després de tants dies dormint a terra!
Però tots coincidim en que realment ha valgut molt la pena!
Nou dies de paisatges impressionants... difícil de descriure en paraules.
Hola Maria, soc la Laura Prats. El meu pare m'ha passat el teu bloc del viatge, i et felicito perquè realment està molt currat!!! Quin viatge que estas fent... quina passada... i això del trekings per muntanyes tan altes és impressionant. Quan miro lesfotos i llegeixo les històries, com al bloc de l'Aleix que també està per llatinoamèrica, em trasllado en el temps i l'espai i em poso existencial... en fi que segueixis gaudint del viatge i ja aniré xafardejant el bloc per seguir les teves aventures.
ResponEliminapetons
Laura
Hola Maria, llegeixo i llegeixo i les teves paraules em porten a cada cim que ens vas detallant; quina meravella!!!, quina sort, quines experiències, quin viatge,... Des del moment que el teu pare m'ho va dir, dia si i dia també miro el bloc per si has escrit alguna cosa, és... com una mena d'addicció. Gaudeix per tots els que voldríem estar amb tu participant d'aquesta especial i intima experiència.
ResponEliminaAh!! sóc la Dolors Subias de Lleida
Una forta abraçada meva del Pau i Joan Carles que també et volen seguir (a veure si m'arriba aquesta energia de la Natura)