dimecres, 7 de setembre del 2011

Sota un cel gris: Lima

Ens acomiadem de la Núria per uns dies i amb la Mari anem camí cap a Lima. A la Mari já tan sols li queden tres dies a Perú...

A Lima, la capital, ens espera el Luismi! Viurem a casa del jefe!! Vaya nivelón!
La veritat és que els enginyers al Perú tenen un altre status social... Així que vivim en una super casa!! Ens cuiden com dues princeses!
El Miguel, jefe, té dos fills de la nostra edad i la Mari ha estat convivint amb ells durant tres mesos. Així que... ben acollides a la gran ciutat!

Sincerament Lima no és una ciutat bonica. És molt gran, molta contaminació, caos en la conducció... I durant l'hivern està sempre sota un cel gris! Sempre!! No veuen el sol!



Però... el Luismi i la Sandrita, una noia que també treballa al grup ens fan de guies turístics i... així, Lima és converteix en especial!






La Mari ha estat treballant tres mesos en un grup de la universitat que s'anomena: Grupo de apoyo al sector rural. Ella s'encarregava de la contrucció d'una roda hidràulica. Aquesta que veieu aquí! I la resta, són molins i altres aparells del grup.





Provem molt plats típics peruans: ceviche, chaufa... I també una beguda: la Inca Kola! No massa bona... amb gust de xarop dolç...


1 comentari:

  1. Marieta!!! Com m'encanta veure que tot va tan bé!!! Quina passada!
    Avui m'he llegit els de setembre (t'havia fet una mica de campana aquest mes) i cada vegada que llegeixo em sembla més únic, esbojarrat, divertit, maravellós, especial......en fi, segueix amb el teu somriure i escampa'l arreu!

    Un petó molt fort d'un pastoret de la Cellera! :)

    Pd:Per aquí tot va molt bé però res a comparar amb tu! (apunt de començar la uni.........más de lo mismo).

    ResponElimina