Bé, doncs si us fixeu en el mapa, de Cajamarca a Chachapoyas ens endinsem cap a la selva! Però... hi arribem després d'un trajecte de bus de pel·lícula! No sé si de terror o d'aquelles d'aventures fortes! 12 hores de bus per una "carretera" que hi passa el bus ben just (o sigui que quan es troba un vehícle amb una altra direcció flipes!) i que just ben bé té durant tooota l'estona un precipici al costat! Per posar-hi emoció, durant tot el trajecte hi ha una boira d'aquestes denses que no veus més enllà de mig metre. Ràpidament entenem perquè Chachapoyas vol dir gente de las nubes... Cal afegir que el bus es para tres vegades perquè es veu que s'escalfa el motor... Amb la Núria ens anàvem mirant i deiem: potser arribem avui, potser demà o qui sap... A la meitat del trajecte es va posar a ploure! i... bé, quan plou a la selva, plou bé. La "carretera" evidentment no era asfaltada i vam acabar creuant "rius"... Al mes de setembre comença l'època de pluges!
Aquí no tenen les estacions com les que tenim nosaltres sinó que separen l'any en dos: època seca i època de pluja. Per això, fou la primera vegada que veia ploure a sud Amèrica! Fins ara havia estat sol i cel blau cada dia!
Tenint en compte tot plegat, he de dir que valia molt la pena fer-lo, almenys una vegada!
(Les imatges són des del bus... però perquè us en pugueu fer una petita idea...)
Època seca: de març a octubre (tot i que a la selva comença al setembre)
Època de pluja: d'octubre a febrer (tot i que a la serra, Ayacucho és serra, diuen que comença a finals de novembre... Ja veurem!)
La veritat que veure els pobles en una època o en l'altra ha de canviar molt! La pluja ho deteriora tot molt! Els carrers sense asfaltar estan tots desfets i... les condicions semblen molt pitjors!
El cas és que arribem a Chachapoyas, també coneguda com Chachas. Degut a les seves males carreteres i que està envoltada de "los bosques nubosos", és una població aïllada i, per tant, tranquil·la.
Però coicidim en el dia que hi ha el Desfile de la Universidad. I tots els alumnes amb instruments i vestimenta típica desfilen per la Plaza de Armas.
Plou i plou i la Núria no té impermeable. Què fem? Doncs anem a comprar un plàstic i ens convertim en dissenyadores de roba! Ja ens teniu a l'habitació de l'hotel intentant fer un poncho (en peruà impermeable!)
I... sabeu què? Doncs el dia 10 a la nit, quan a Catalunya ja era el dia de la diada (tenim 7 hores de diferència!) amb la Núria entrem a sopar en un bar i a la paret hi ha penjada l'estelada!! Uauuu!! Les dues flipadíssimes amb les casualitats! Preguntem a l'amo del bar i... simplement ens diu que li va regalar una amiga... Però us ho imagineu?? En un bar a Chachapoyas!! Boníssim!
Prop de la ciutat hi ha moltes runes dels Chachapoyas. Les més importants: Kuélap!
La civilització dels Chachapoyas fou conquerida pels inques abans de l'arribada dels espanyols.
L'endemà volem anar a Kuélap, però no hi volem anar amb cap tour muntat, per tant... ens toca adaptar-nos bastant... Ja ens teniu llevant-nos a les 3 del matí, perquè la combi surt a les 3:30 plena de professors d'escola. Fins a Kuélap hi ha unes dos hores i mitja de viatge i comencen les classes d'hora... Un viatge de combi molt incòmode. Som massa gent i ningú té gens d'espai! Pensàvem que podríem dormir, però... totalment impossible!
I el millor de tot! La combi deixa als professors i també a nosaltres dues, amb un fred que pela allà a les runes a les 6 del matí!
Llavors, veiem que hi ha una "casa" i preguntem a la senyora si ens hi deixa entrar i si ens pot fer un cafè.
Aquí les dues ens quedem molt xocades. La casa no té parets, només uns plàstics. El terra és de fang, directament damunt la muntanya i hi ha dos matalassos a terra on dormen dues persones a cada matalàs... No tenen realment res, però ens fan un cafè...
Encara tenim molta estona fins que obrin i decidim caminar fins al poble del costat. Caminem una estona però hi ha un fort pendent i degut a la pluja està molt enfangat i tenim els kets xops... Decidim tornar enrera quan... veiem tot de nens que baixen corrent pel pendent, amb les motxilles de l'escola a l'esquena i sandàlies! Sí, ho heu llegit bé, sandàlies. I nosaltres que havíem decidit girar cua pel fang... els preguntem a quina hora comencen escola i ens diuen que a les 8:30h. Miro el rellotge i són les 8:30h...
- Ah! entonces la escuela está cerquita?- preguntem
- Sí, aquí. Solo la "bajadita" corriendo y media hora más
- Ah... ya. Chao!
Arribem a una casa amb dues vaques a fora i la senyora ens diu si volem un matecito. Sí, li diem que sí i així xerrem amb ella i el seu fill una estona. Un pollet busca escalfor prop de la Núria... i després també ve el gos tot comportant-se delicadament amb el pollet...
El fill té 18 i ens diu que si volem ens fa de guia de les runes, que treballa d'això des que té 9 anys... Sí, perquè no? Que ens faci de guia!
La veritat és que ens fa una visita a les runes de dues hores i ens explica moltes coses!
Kuélap fou construïda entre el 900 i el 1000 a.C i redescoberta el 1843. És una ciutat envoltada d'una muralla d'entre 6 i 12m on només hi ha tres entrades. Les entrades les feien de tal mamera que s'anaven fent estretes i estretes fins que només podia passar una persona, per seguretat. Dins hi ha tres nivells on s'hi poden trobar 400 cases circulars. Les feien circulars perquè creien que pels àngles entraven els mals esperits. Hi havien viscut 3500 persones. Encara es conserven algunes construccions i decoracions.
Com que acabem d'hora, decidim fer una caminata de tres hores fins al poble de Tingo, on ens han dit que hi ha combis que ens poden tornar a Chachas. Mentre esperem la combi aquests dos nens es posen a jugar amb nosaltres i els encanta que els fem fotos mentre salten!
Acabem el dia anant a dormir a la ciutat de Pedro Ruiz, ja que està més aprop de les cascada Gocta on volem anar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada