Tres dies en jeep des de la frontera boliviana fins a Uyuni

PRIMER DIA:
Ben d'hora al matí, carregats amb les motxilles i encara amb cares de son, ens acomiadem de Xile. Estem apunt de marxar cap a Bolívia!




Impressionant el lloc on es troba la frontera boliviana! Allà al mig del no res, una casa i una bandera! Està nevat i fa un fred que pela!



Tres dies amb aquests jeeps! El Marcos serà el nostre conductor. Ens prepara un esmorzar i col·loca totes les motxilles dalt del jeep.





Així comença el trajecte de paisatges impressionants i plens de contrasts!




Lagunas altiplánicas: Laguna blanca, tota gelada, i Laguna verde:




També zones de desert... I compartim jeep amb uns catalans ben divertits!




I gueisers a 4800m d'altitud!! El mal d'alçada es fa notar!




I el sol també es pon a Bolívia...



SEGON DIA:
Refugi a 4500m!! A tots ens ha costat dormir. L'alçada provoca mals de cap, falta d'aire i acceleració del cor... Però amb un bon esmorzar agafem energia pel nou dia!




Laguna colorada i flamencs ben aprop!






Ja ens hem fet amics del Marcos!



Aprofitem per escalar una mica... tot i que amb poc estil...



TERCER DIA:
Ens llevem ben d'hora, a les 5:30h del matí, per poder veure la sortida del sol al Salar de Uyuni. Un salar immens de 12000 km2 a 3700m d'altitud!!



I com no, aprofitem per fer fotos artístiques, ja que com el paisatge en sí ja és impressionant, tampoc cal ser un gran fotògraf!




I seguim amb el cotxe per damunt del salar fins arribar a una illa plena de cactus milenaris!! Ens expliquen que els cactus creixen 1 cm per any així que... compareu alçades!!





També hi trobem unes llamas, típics animals del Andes! Realment no és un mite, i sí que és cert, que si les molestes escupen...



I quan tot el teu voltant és blanc i no és neu sinó sal...






I quan s'acaba el salar arribem a un petit poblet on coneixem els primers vilatans bolivians. Mercat al carrer i nens jugant!





Fem una petita passejada i sentim un clàxon! Aviat aprenem que aquest indica la venta de gelats! Surten nens corrent de les cases i amb un somriure escullen el gelat que volen!




I arriba el final del trajecte quan arribem a Uyuni. Quines cares de felcitat! Quins dies de natura!



A Uyuni ens acomiadem dels companys de viatge i truquem al Nelson, el nostre couchsurfing. És un noi bolivià que ens ofereix quedar-nos a la seva habitació. Les condicions... diguem que estan al llindar de les mínimes, però almenys, tenim un lloc on dormir.
Passegem per Uyuni i jo tinc la pell de gallina. Fins ara havíem vist paisatges impressionants, però l'autenticitat de la gent em captiva encara més!

Tot és caos i desordre, però tot funciona. Gent en bici, en carros; mercats amb tot a terra i barrejat; gent aquí i allà i per tot arreu; la majoria masteguen fulles de coca per l'alçada i tots porten la vestimenta típica dels Andes...
Sóc incapaç de fer fotos. Tinc els cinc sentits concentrats en mirar, escoltar, olorar...

Al vespre fa un fred que pela i el Nelson ens ve a buscar i ens convida anar amb ell a ballar danses tradicionals. Ens explica que a finals de mes hi ha una festa molt important i que tothom balla al carrer danses i que, per això, ara assagen cada nit.
Decidim a anar-hi i... Que genial!! Els carrers plens de gent, amb una foguera a cada carrer i música que sona. Totes les generacions ballen!! Petits i grans practiquen coreografies!

Primer comencem ballant el Tifix, la Mari i jo amb els nois, ja que som els "coneguts" del Nelson, però aviat unes nenes ens venen a la Mari i a mi i ens diuen que ens ensenyaran la coreografia de les noies! No us penseu que fos fàcil! Ja ens teniu a la Mari i a mi ben concentrades, ja que un com sabuda, llavors calia ballar nois i noies junts i coordinats! Bona bona vesprada, realment, bonica entrada a Bolívia!