Trekking: de Tarabuco a Mishkha Mayu

Tenim moltes ganes de caminar i arribar a petits pobles i tenir contacte amb la gent! Així doncs, comencem el trekking des de Tarabuco! On els diumenges fan mercat!






I com no, també hi ha la senyora que venent les fulles de coca!



Després de dinar al mercat i acomiadar-nos del Sylvain, comencem el trekking cap al petit poble de Mishkha Mayu



I en aquest poblet de nom complicat : Mishkha Mayu, vivim una bonica història, plena d'autenticitat. El Quechua deixa de ser la marca barata del Decathlon i passa a ser la llengua parlada per la gent amb qui compartim estones, la gent que ens acull al seu poble...



Quan arribem preguntem per l'escola. És diumenge a la tarda, però tot i així... potser hi ha algun professor. Hem llegit a la guia, que de vegades a les escoles deixen quedar-se a dormir. Hem decidit anar a l'aventura i no agafar la tenda... en algun lloc dormirem...
Quan preguntem per l'escola ens responen en Quechua i quan els diem que no els entenem riuen! Nosaltres també! Però aviat troben solució: ens acompanyen a l'escola! I sí! Hi ha un professor que ens saluda amigablement i ens pregunta d'on som. Ell sí que parla espanyol, a l'escola els nens aprenen espanyol també. Li demanem si ens podríem quedar a dormir i diu que no té lloc, però que si volem podem dormir al terra de la seva classe! Genial!! Llavors entren a la classe com set o vuit nens i es presenten. Ens assabentem que són els nens que es queden internats. Només hi ha nens, nenes no.
Aviat ens conviden a jugar futbol amb ells i set o vuit nens més. Juguen descalços i nosaltres anem amb les botes... així que, pim pam, botes fora i a jugar descalços!

Partit de futbol ben divertit! tenim un arquera (porter) que li agrada més fer acrobàcies a la porteria que fer de porter, jaja! i tots: Hombre arquero!! Un pet de vuit anys, eh? no us penseu!

I... al cap d'una estona de futbol, amb la Mari ens decidim a ensenyar-los el joc de "matar conills" i... bua! els hauríeu d'haver vist!! Super emocionats i motivats!! els encanta el joc! i aviat s'apunten més nois encara!

Llavors... encara ens arrisquem un xic i els proposem ensenyar-los una dansa! i aquí sí que la Mari i jo flipem mandarines! Els ensenyem el Chipi-Chipi i canten i ballen amb una emoció que posa la pell de gallina! Volen aprendre la lletra i ens demanen una altra. Els ensenyem com cinc danses més a qual més emocionats i llavors... els demanem que ells ens ensenyin una cançó i una dansa. I sí... així fou... ens canten tots junts una cançó en Quechua d'un tal Chingüirito que es veu que és un ocellet... volen que l'aprenguem, però buf!! el quechua és impossible!!! Després també una dansa d'una serp!

Ja és ben fosc, es veuen les estrelles i els diem que han d'anar a dormir... però no volen! i els proposem una última cançó de bona nit, aquesta en català... els expliquem que tenim el català com a llengua i els encanta saber-ho!
Així doncs... els cantem el Bona nit dels Pets...

I fa un fred que pela, però estem amb tanta emoció... són tant autèntics!!
Aquí dormim! Qui ens ho anava a dir!



El que no sabem és que l'endemà, dilluns d'escola, encara ens sorprendrà més! Ens desperta el responsable de l'internat i ens convida a esmorzar amb els nens: xocolata i pà. I sí, clar, perquè, no?

Esmorzem amb ells i ens porten una guitarra. Aquí la Mari és la reina! Toquem la Para bailar la bamba i el Bon día dels Pets però versionat en castellà! Ens demanen que apuntem les lletres i els acords de totes les cançons i danses d'ahir!

I els professors arriben a l'escola xiulant i cantant! i tots amb un somriure! Increïble! Passa això al nostre país? Professor que arriben a l'escola cantant??






L'escola no té res. Falten molts vidres a les finestres, pupitres que mig s'aguanten... però sabeu com comencen els seus dilluns?

Doncs tots els nens es reuneixen al pati per classes, en files. I cada nen porta alguna cosa per l'escola: llenya (perquè hi fa un fred que pela), papas (que són patates, perquè es queden a dinar), pa... i tot seguit cada classe surt i canta una cançó o recita un poema!! us ho imagineu? La classe dels més petits ens dedica la cançó, ja que és el curs del professor que ens va acollir!
I després d'això, doncs ja van a les classes. Són uns 150 nens!

Ens quedem impressionats! Ens acomiadem dels nens i seguim el camí amb la motxilla, sens dubte, més plena que abans.

Però... també ens adonem que no tots els nens van a l'escola... Alguns de ben petits treballen cuidant de les vaques...